Ardilla

Mi cuerpo está perdido en los rincones de mi hogar, donde un día tú y yo fuimos amor.

Ahora estoy sola e intento escapar de ellos, para solo dejarlos en bonitos recuerdos.

Y una vez más, enseño mi alma al desnudo y la dejo en el hogar, esperando a que tu recuerdo no me arañe en lo más hondo… Y

volver a ser feliz.

No me arrepiento de nada, solo de tener que conformarme con no poder luchar.

Pero, tras periodos de soledad, aquí dejo mi huella para que en ella crezcan unas bonitas flores de colores.

-ALBA MOZAS –

PLACER…0% Cargando, 2016

Fotografía sobre Papel Kodak

Dimensiones: 70x100cm

Instalación expositiva, serie 1

-ALBA MOZAS –

MADUREZ…0% Cargando, 2016

Fotografía sobre Papel Kodak

Dimensiones: 70x100 cm

Instalación expositiva, serie 2

-ALBA MOZAS-

ALEGRÍA…0% Cargando, 2016

Fotografía sobre Papel Kodak

Dimensiones: 70x100 cm

Instalación expositiva, serie

-ALBA MOZAS-

PASIÓN…0% Cargando, 2016

Fotografía sobre Papel Kodak

Dimensiones: 150x100 cm

Instalación expositiva, serie 4

ALBA MOZAS-

CALOR…0% Cargando, 2016

Fotografía sobre Papel Kodak

Dimensiones: 70x100 cm

Instalación expositiva, serie 5

ALBA MOZAS-

DESEO…0% Cargando, 2016

Fotografía sobre Papel Kodak

Dimensiones: 70x100 cm

Instalación expositiva, serie 6

-ALBA MOZAS-

EXPERIMENTACIÓN…0% Cargando, 2016

Fotografía sobre Papel Kodak

Dimensiones: 70x100 cm

Instalación expositiva, serie 7

-ALBA MOZAS-

AMOR…0% Cargando, 2016

Fotografía sobre Papel Kodak

Dimensiones: 70x100 cm

Instalación expositiva, serie 8

Hui en dia, més que mai, l’esser humà es sent sol i recloent-se a la seva zona de confort acabem convertint-nos en una mena d’objectes, uns autòmats. Aquesta paradoxa que presenta la societat contemporània és el que primer ve al cap al veure les fotografies d’Alba Mozas. La pròpia artista s’exposa davant de l’espectador, de manera transparent i nua, a unes preses fotogràfiques que cavalquen entre el simbolisme i el surrealisme i on el protagonista, per damunt seu, és el silenci, cosa que es deixa veure des del mateix cartell i envaeix les composicions a mode d’eco buit. D’altra banda, el llenguatge del que es fa servir combina la dialèctica entre la part i el tot centrant-se, com s’ha dit, en el seu cos mitjan la supressió, transposició i repetició d’aquest; però amb un toc costumista als espais, així com als objectes que l’acompanyen, que ajuda a l’espectador a endinsar-se a les obres i identificar-se amb les sensacions que se’ns ofereixen. En definitiva, A. Mozas s’obri a l’espectador amb aquesta exposició de temàtica contemporània, però inevitablement cada dia més universal en el seu missatge, des del punt de vista més social, amb la intenció d’apel•lar a qui s’arribe a ficar cara a cara amb l’obra.

Marc Millan - Graduado en Historia del Arte por la Universitat de Barcelona y la Università Sapienza di Roma